16.2.09

Big culo day

L'any passat per aquestes dates em vaig contindre i vaig posar el cul de Nancy Callahan de Sin City... este any no: Feliç dia del cul 2009!

Mr. Castle, usted de que es, de culos o de tetazas?
¿Que hay que elegir?

Thoom? jo creia que l'onomatopeia per a aquests casos era prrrrrrrt!Ups! Creo que me he pasado con los garbanzos...

I ara... ejem... bueno...
Pues eso.

I per acabar una variant del que a partir d'ara s'anomenarà pla marcià.Vale, en lloc d'un cul hi ha un parrús, però agafeu la idea, no?

11.2.09

Facebook

Abstract.
Tots sabeu el que es el facebook, no em vaig a esplaiar amb explicacions. El 18 de gener em vaig obrir un compte impulsat per un interés purament científic, volia comprovar de primera mà perquè la gent està enganxada a aquest servei i verificar si la meua hipòtesi sobre la seua (in)utilitat era vertadera o falsa.

Hipòtesi.
Partim de la hipòtesi de que Facebook és un servei inútil, que simplement crea la necessitat d’afegir a una “llista d’amics” a tots aquells que s’han creuat en algun moment a la nostra vida per a donar-nos la falsa impressió de que som estimats o que el món està ple d’amics nostres. A més, amb la creació de grups i l’enviament d’abraçades, cubates, gatets i demés parafernàlia s’assegura la procrastinació dels seus usuaris.

En resum, Facebook és un servei inútil per a perdre el temps.

Primeres impressions.
El disseny és net, això se li ha de concedir, al principi he anat un poc perdut per trobar coses, però té una interfície bastant intuïtiva. A més sembla que no es poden crear aberracions ala MySpace (maleït siga mil i una voltes).

Al poc de furgar he trobat el que creia que seria una funcionalitat útil, la importació d’altres serveis web. El primer fiasco me l’he endut en no poder (o saber) importar des de Bloglines, el meu lector de feeds. L’altre me l’he endut en vore la inutilitat de l’aplicació, he importat diversos perfils (last.fm, del.icio.us i youtube) per comprovar la reacció del meu perfil públic, ha estat nul•la, no ha canviat res, ni he pogut accedir a la meua llista de cançons favorites, ni als links, ni als vídeos. És a dir, a primera vista és INÚTIL.

Fent amics.
Com ja he dit, la funció bàsica de Facebook és crear una llista d’amics i coneguts per a compartir amb ells tot allò que penges al teu propi perfil i veure el seu. Doncs bé, en el meu experiment he començat per agregar tres amics a la meua llista, una companya de classe i dos amics de la infància. El resultat ha estat variat depenent de la persona:

Cas 1, subjecte X, companya de classe
El subjecte X s’ha mostrat receptiu a l’experiment i m’ha acceptat la invitació. He pogut investigar el seu perfil i descobrir que té 112 persones agregades com amics, entre les quals he pogut identificar companys de classe amb els quals no parla. He pogut vore també algunes de les 93 fotografies que te penjades. I per finalitzar li he deixat un missatge al seu perfil.

Cas 2, subjecte Y, amic de la infància 1
El subjecte Y s’ha mostrat hostil al meu intent d’amistat, argumentant que només m’acceptaria la invitació quan creara un compte ‘real’ i definitu. Així i tot li he enviat un missatge privat i l’ha contestat.

Cas 3, subjecte Z, amic de la infància 2
El subjecte Z s’ha mostrat receptiu a l’experiment, al seu perfil he pogut descobrir jocs, he intentat desafiar-lo però no he obtingut resposta. Igual que amb el subjecte X, li he deixat un missatge al perfil.

Ni el subjecte X ni el subjecte Z han contestat als missatges deixats al seu perfil.

Jocs.
Com he exposat a l’apartat anterior he descobert unes aplicacions amb intencions lúdiques, entre elles una emulació del joc de bitlles o aplicacions d’agudesa mental, de coneixements geogràfics o l’excel•lent Zuma, el sol objectiu d’aquestes aplicacions és la procrastinació, que pot ser seria adequada com a forma d’evasió si tot el servei no girés entorn a la procrastinació dels seus usuaris.

Grups.

En el meu afany investigador m’he proposat provar totes les funcionalitats que oferira Facebook i siguera capaç de trobar, per aquesta raó m’he unit a un grup, Fans de Firefly. Els grups semblen tenir la unica funció de que els usuaris es senten part d’una comunitat i es senten recolzats per aquestes comunitats. El propòsit real d’aquestes comunitats és el d’ampliar el radi d’acció de la impressió que els usuaris cerquen de ser estimats.

Conclusions.
Crec que queda suficientment demostrada la hipòtesi formulada. Pot ser les meues conclusions estiguen condicionades per una predisposició a voler demostrar la meua teoria, per aquesta raó m’agradaria obrir un debat amb qualsevol que vullga refutar-me.

6.1.09

Arnau, eres el rei dels gadgets

Vaig a apuntar-me al teu bloc!

31.8.08

Demoler!

Buscant una cançó que me va passar Guillem ahir he acabat en myspace, i a partir d'ahi ha estat una merda rere l'altra.

Primer per haver d'entrar a un myspace (demoler!) per a no trobar el que buscava (demoler!), després he vist que hi havia un myspace (demoler!) que es deia Los Conchords, on els "amics" del canal TNT, dels quals porte 2 temporades i mitja esperant subtítols per a The Wire (demoler!), han decidit doblar, no sols els diàlegs, sinó també les cançons de Flight of the Conchords [1] [2] (demoler!), gràcies a l'exit que ha tingut el doblatge mexicà (demoler!). Vos deixe amb dos versions de la mateixa cançó, si no recorde mal, la primera en aparéixer en la sèrie: Most beautiful girl in the room.

ORIGINAL



CHICANO VERSION



I ara vos deixe en la cançó que m'ha portat a tot açò.

30.8.08

Humor nipó

"(In one famously controversial show, an aspiring comedian named Nasubi was locked naked in an empty apartment and forced to live on winnings from magazine sweepstakes until he earned $10,000. When he finally reached his goal 14 months later, the show's producers gave him some clothes, blindfolded him, and took him on a surprise vacation to South Korea, where he was locked in yet another apartment until he won enough money to buy a plane ticket home. While some vehemently opposed the show, most watched it religiously with delightful horror and amusement. Nasubi wrote a best-selling book about his experience and later became a successful stage actor.)"

Lisa Katayama, en Boing Boing

Ahi està la diferència entre els programes d'humor japonesos i les burdes imitacions occidentals.

29.6.08

El cine que ja deuries d'haver vist (i el que no deuries de vore mai)

Hola muchachada, crec que ja és hora de que publique un xicotet programa del que serà l'inici de la terrassa d'estiu, he pensat que posarem una pel·lícula entre setmana i una en cap de setmana, per a que tothom se puga passar. Per a començar, les sessions d'entre setmana seran part del cicle "Time Warp", per celebrar l'estrena, per fi, de Los Cronocrímenes, de Nacho Vigalondo, passarem pel·lícules que tracten sobre els viatges pel temps i les paradoxes que implica. Les sessions de cap de setmana formaran part del cicle "El cine que ja deuries d'haver vist", la funció del qual és ni més ni menys que educar a mon pare.

Feta ja la introducció vos deixe amb el programa quasi-definitiu:

Dijous 3 de juliol
Primer (Shane Carruth, 2004)

Dissabte 5 de juliol
El Padrino (Francis Ford Coppola, 1972)

Dimecres 9 de juliol
Donnie Darko (Richard Kelly,2001)

Divendres 11 de juliol
Star Wars (George Lucas, 1977) o El Padrino II (Francis Ford Coppola, 1974)

Dimarts 15 de juliol
Doce monos (Terry Gilliam, 1995)

Dissabte 19 de juliol
No Country for Old Men (Germans Cohen, 2007) o El Hombre Elefante (David Lynch, 1980)

Dimecres 23 de juliol
Pendent d'elecció

Totes les pel·lícules seran projectades en versió original subtitulades, llevat que els subtítols no estiguen disponibles. Les sessions començaran quan es faça fosc, entre les 22 o les 22.30. Si teniu alguna proposta o algun dubte pegueu-me un toc, o feu-me un mail. Si es possible aviseu si aneu a vindre.

22.6.08

Cinema a l'aire lliure

Anit va ser l'estrena oficial de la terrassa d'estiu, ja sé que vaig avisar amb poc de temps però va ser una desició presa ahir mateix, si no teniu marge de reacció no es culpa meua. Però anem al que anava, que veièrem [·REC], una masterpiece ens posem com ens posem. En realitat només volia deixar constància, en quan acabe els exàmens intentaré fer un programa d'un parell de setmanes o tres com a mínim i el públicaré.

Havia pensat projectar abans o després de cada peli un curt o un capitolet d'algo curt, escolte per ahi The IT Crowd? Sí, i Flight of the Conchords, algo d'eixe pal, inclús algo de la buena vieja Hora Chanante. No sé, que penseu?